Manel Saderra Puigferrer


          Manel Saderra Puigferrer   


És un relat biogràfic amb tocs de ficció que forma part del llibre “Una màquina d’espavilar ocells de nit” escrit per Jordi Lara (Vic 1968).

El llibre està adreçat a un lector universal amb la finalitat d’homenatjar la cobla; per això l’autor ens relata, com a músic que també és, les seves vivències en una cobla i la vida de diversos compositors de sardanes. L’últim relat del llibre està dedicat a Manel Saderra Puigferrer, i, com tots els altres, l’autor no només ens mostra el compositor amb la seva obra, sinó que, a més a més, ens va descobrint la vivència més profunda, el caràcter i l’honestedat del personatge..

Jordi Lara atrapa l’atenció del lector a partir de la creació de la sardana “Somni”, amb salts temporals molt ben mesurats, concretats  amb contínues anades endavant i enrere per la vida del mestre. Fa servir un lèxic molt específic del món de la cobla, i per altra banda, molt acurat en els aspectes descriptius, amanit amb picades d’ullet als clàssics.

El personatge principal és el mestre sardanista Manel Saderra Puigferrer, sobre el qual gira tot el text. L’acompanyen un reguitzell de personatges secundaris que en cap moment eclipsen la figura del mestre:

-El germà, Josep Saderra, que li fa de pare i l’introdueix en el món de la cobla.

Teresa, la seva mare.

-Fausta, l’esposa del mestre.

-Magdalena, la seva filla.

-El cunyat de les gelatines.

-Joan Prat, pintor.

-Joan Pernau, president del Foment de la Sardana de Banyoles, organitzador de la sardana que envoltà el llac en homenatge al mestre.

-Martirià Font, compositor de sardanes, homenatjat el mateix dia que el mestre Manel Saderra.

-Joan Moratà, home de negocis i melodista rossellonès.

-Jaume Vila i Jordi Molina, tenoristes.

-Jaume Llobet i Pepita Peiró, matrimoni de Manresa i amic.

-El mateix autor.

Pel que fa les veus que es detecten: la veu del narrador implícit en tercera persona, la veu de l’autor-personatge en primera persona i en els diàlegs directes les veus de Manel Saderra, la de la seva mare, Teresa, i la de la filla, Magdalena.

Jordi Lara en vint-i-set pàgines ens fa una biografia magnífica d’un mestre de cobla. Val la pena, estar amatent a les seva producció literària, per l’ofici que ens ha mostrat en “Una màquina d’espavilar ocells de nit”.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada