Breviari dels polítics. Cardenal Mazzarino

CLASSIFICACIÓ DEL TEXT

Tipus de text:

Estem davant d’un text de no ficció que recull un grapat de pensaments o màximes que els podríem  classificar d’aforismes. Segons el diccionari un aforisme és: una  proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la… parteix de la subjectivitat de l'autor.

El text fou suposadament escrit pel cardenal Mazzarino, i el llegà a Lluís XIV. Reflecteix molt clarament la manera de fer política de les monarquies absolutes durant el barroc: l'aparició de "la raó d'estat "i “el realisme polític” com a justificació de tota una praxis política que avui encara patim.

Giulio Raimondo Mazzarino va néixer a Itàlia (Pescina, 1602) i morí a França -Vincennes, 1661-. Va estudiar a la Universitat d’Alcalà de Henares i treballà en la diplomàcia papal. Les seves missions diplomàtiques el van posar en contacte amb el cardenal Richelieu; aquest veient el seu talent el nacionalitzà francès i el nomenà cardenal sense ser capellà. Va continuar defensant l’absolutisme monàrquic i arribà a ser regent de França durant la minoria d'edat de Lluis XIV, del qual fou padrí i mentor. Artífex del Tractat dels Pirineus va morir després de diversos problemes com la guerra de la Fronda, criticat pel seu escandalós enriquiment. Deixà una fortuna de vint milions de lliures i una important col·lecció d’art, una biblioteca que encara es conserva avui i l’actual College de France.

El seu text és un model per a polítics professionals: com fer política i com ser polític. El Breviari és la seva pràctica de la governació, i el que se`ns descriu... és un art de la supervivència. Les seves idees són les del realisme polític de l’època on la centralitat del poder serà entesa com a instrument i el governant com a professional. Per ell el bon polític... no deixa mai d'aprendre. I l'estratègia, l’ha convertida en una forma de lucidesa. La política es pot estudiar com la tècnica que permet gestionar els errors dels altres i convertir-los en oportunitats pròpies. Una altra recomanació de Mazzarino serà que la vigilància absoluta i la gestió del secret són instruments que cal dominar.

El text està organitzat en dues parts:

Una primera part on ell descriu els principis fonamentals que resumeix en dos: simula i dissimula; o coneix-te a tu mateix i coneix els altres, que ve a ser el mateix. Una segona part amb accions dels homes en societat. Són un seguit de recomanacions. Acaba amb quinze Axiomes i amb cinc Preceptes que segons ell no cal perdre de vista:

                                               - Simula

                                               - Dissimula

                                               - No et refiïs de ningú

                                               - Parla bé de tothom

                                               - Preveu abans d’obrar

La veu sempre és la del poder de Mazzarino que es dirigeix al lector des de l'imperació. El seu realisme reflecteix l'experiència de qui ha estat en el poder. El to del Breviari és molt explícit i concís i poc “amarat de valors aristocràtics”.

El verbs estan amb imperatiu, són sentències...les frases descriuen moltes accions?

A l’època foren important les Mazarinades, escrits panflets de caire satíric contra el cardenal i els seus abusos. Una de les mes conegudes  són les sàtires de Cyrano de Bergerac